
A più parola difficiuli da traducia, da u francesu à u corsu, sarà podarsi “de”. Hè corta corta, ma ci sò tanti casi grammaticali diffarenti. In corsu, pò essa tradutta da “di”, “da”, “” (nienti) o ancu “à”, è cetara… Vulemu mintuvà uni pochi d’asempii? Eccu quì.
- “de” inquant’è cumplementu di nomu : “la fille de Jean”, “la défense du sanglier” = a figliola di Ghjuvanni, a sanna di u cignali : tandu “de” = di
- “de” inquant’è articulu partitivu (“du” = “de le”, “des” = “de les”): “je veux du vin” = vogliu u vinu ; “je veux des cerises” = vogliu i chjarasgi
- “de” inquant’è pripusizioni : venir de, partir de, descendre de = vena da, parta da, falà da: “de” = da
- “de” in “capable de” : “il est capable de partir” = hè capaci à parta : “de” = à
- “de” in i lucuzioni com’è “beaucoup de temps”, “beaucoup de vin” = assai/monda/mori tempu, assai/monda/mori vinu
- calchì volta “de” suvitatu da un nomu veni megliu à traducia lu cù un aghjettivu: par asempiu = chair de poule = carne ghjallinina/carri ghjaddinina, bois de chataîgnier = legnu castagninu